6a fase (2010-2012)

Del Pla Director Vilars 2000 a Vilars Segle XXI: El Parc Arqueològic de la Fortalesa. 

Els anys 2010, 2011 i 2012 marquen un punt d’inflexió per varies raons.

Primera, 2010 correspon al XXVè aniversari de l’inici de les excavacions arqueològiques i la celebració de l’efemèride va incorporar la programació tradicional d’iniciatives de l’Associació d’Amics de Vilars i del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, així com altres de noves, amb el suport d’institucions com el Consell Comarcal de les Garrigues, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia i el Centre d’Estudis de les Garrigues. Es pot dir que la tasca de promocionar la Fortalesa assoleix a casa nostra el punt culminant el 2010 amb l’emissió dels programes dedicats a la Fortalesa de TV3 Sota Terra i de TVE El Reportero de la Historia, així com amb la publicació de l’article de la revista Sapiens i la nova edició de la guia. I quelcom semblant es pot dir de la visibilitat internacional: Vilars ha estat present a Paris, França (INHA-Institut National d’Histoire de l’Art. Fabricació de molins de mòlta. 28 i 29 de gener 2010); Amsterdam, Holanda (1st Landscape Archaeology Conference: LAC2010. Amsterdam, 26th to 28th January 2010); Brno Czech Republic (International Working Meeting in Archaeological Soil Micromorphology. 17th-21st of may 2010); Aschaffenburg, Germany (L’âge du Fer entre la Champagne et la vallée du Rhin. Die Eisenzeit zwiscchen Champagne und Rheintal. La question de la proto-urbanisation à l’âge de Fer. Die Frage der Protourbanisation in der Eisenzeit. 34e colloque international de l’AFEAF. 13-16 de mai).

Segona, el prestigi assolit i els recursos invertits, convertits en esplèndids resultats, tenen un “efecte crida” i les subvencions continuen arribant; al llarg de la darrera dècada, i sense incloure els plans d’ocupació, arriben a els Vilars més de 2 milions d’euros, fonamentalment de fonts públiques i, en menor mesura, de Caixa Tarragona“la Caixa” i Pre-Fabricats Pujol. Els darrers recursos, corresponents a la tercera anualitat del conveni subscrit entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca, s’aplicaran enguany 2012.

Tercera, els efectes de la crisi i la incertesa consegüent es plantegen a partir del proper any, però, afortunadament, la previsible aturada o alentiment dels treballs arriba en un moment en el que en conjunt arqueològic està estabilitzat i obert al públic, després de l’execució dels darrers projectes de condicionament del fossat, il·luminació, accessos, tancament i arranjament de l’itinerari de visita i musealització.

I quarta, la incorporació de la perspectiva de Parc Arqueològic com espai tancat que acollirà els equipaments, la Fortalesa i el sistema de fossats, l’antic curs d’aigua i el bosquetó de ribera, reconstruït a partir de la informació paleoambiental. El Parc Arqueològic inclou el Museu de Lloc, amb la triple funció de centre de visitants, centre d’interpretació i d’exposició de les col·leccions representatives i centre d’investigació, i s’associa a la recuperació de la Banqueta, camí i voreres del Canal d’Urgell, convertides en un passeig verd de 5 km. de connexió entre la Fortalesa i el poble d’Arbeca. El Parc Arqueològic de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca es convertiria d’aquesta forma en un veritable instrument d’ordenació i gestió territorial, paisatgística i mediambiental.

  • 2012. Projecte homologat: “Producción, consumo y poder en el Valle del Segre y en el Mediterráneo Nordoccidental durante el III y el I milenio A.n.e.”. HAR2012-36877.
  • 2010-2011. Acondicionament de l’accés i tancament del conjunt monumental.
  • 2011. Arranjament de l’itinerari de visita i musealització del jaciment. 1 panell amb informació general i 20 amb informació puntual. Proposta i contingut Emili Junyent i Carme Casals, amb la col·laboració de Jordi Matas i Associats (disseny) i Francesc Riart (il·lustracions). Instal·lació de la passarel·la pel damunt de la rampa d’accés, passera de peces mòbils acoblades, escala, miradors…
  • Restauració del pou amb la col·laboració de Rècop. Restauracions Arquitectòniques.
  • Recuperació i consolidació del testimoni. Excavació i consolidació/revestiment del costat est mitjançant murs de gravetat. Integració en el recorregut de visita excavant el sector nord i sobrevolant-lo mitjançant una escala metàl·lica en el sud.
  • 2012. Excavació del barri est de Vilars 0 situat entre el testimoni i la Torre-Porta. Restauració de la muralla i la torre nord-est.
  • 2010. Reunió Internacional ”Les defensas exteriors i la poliorcètica prerromana en la Mediterrània centreoccidental: els fossats”. Lleida-Arbeca 29-30 de novembre.
  • 2010. Nova edició de la guia. Alonso, N., Junyent, E. i López, J. B. Arbeca. La Fortalesa dels Vilars. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya (Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya).
  • 2012. International Working Meeting in Archaeological Soil Micromorphology. 11 de juliol. Visita i edició d’una guia en anglès.