Descobriment

"Tothom a la vila coneixia aquelles ruïnes, els pagesos anaven a cercar pedra, la canalla a jugar i els caçadors a cercar conills, pero en Salvador Gabarró, que així es deia el noi, i en Manuel Batalla, pastor i pintor, tenien altres inquietuds i es preguntaven per la seva antiguitat”.

Malgrat l’aparent destrucció i els escassos materials que s’oferien en superfície, la possibilitat de documentar la seqüència d’un grapat de segles i d’obtenir informació estratificada, aprofitant el tall que l’arrasament del turonet deixava a la vista, va fer que ens interessessim. Junyent, que treballava en la seva tesi doctoral, feia ben poc que havia fet sondeigs estratigràfics a Roques de Sant Formatge (Seros) i Pilaret de Santa Quiteria (Fraga) i, en aquell moment, feia un estudi de característiques semblants al Tossal del Molinet (El Poal), també seccionat per anivellaments i terraplenaments agrícoles. Malgrat que l’any següent, la Dirección General de Bellas Artes –llavors Madrid concedia els permisos d’excavació- els va autoritzar, els treballs que pretenia fer no s’arribaren a iniciar per manca de mitjans i recursos. Van anar passant el temps i deu anys després, el 1985, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, que havia estat alertat que s’estava destruint el poc que quedava del tell, ens va encarregar una intervenció, que dirigí sobre el terreny Ignasi Garcés.

Concebuts com una intervenció d’urgència que havia de certificar l’irremeiable destrucció de les restes, rescatar l’informació possible i donar via lliure a l’aplanament i neteja del camp i als cultius de regadiu, els treballs inicials van ser força decebedors i semblaven confirmar les pitjors expectatives. Tret de les restes que es conservaven en el testimoni, que havia sobreviscut convertit en marge entre dos camps, tot semblava destruit, fins que un dia el pagès ens va dir que hi havia un lloc on el tractor encara s’engantxava quan passava; li ferem cas i, sota l’alfals, a dos pams, aparegué la muralla.

Aquell començament descoratjador ha acabat generant un dels projectes emblemàtics de l’arqueologia protohistòrica catalana, tant per les seves aportacions al coneixement de la primera edat del ferro, de la civilització ibèrica i el poble ilerget o dels sistemes de fortificació, com per haver significat la recuperació d’un conjunt arqueològic excepcional a escala peninsular i europea, reconegut com a bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 2673, 98/07/03), i haver-se convertit al llarg d’aquests anys en una escola de formació per quasi mig miler d’arqueòlegs i arqueòlogues i en un model de divulgació del coneixement i del patrimoni.

Excavar i investigar per conèixer i divulgar; consolidar i restaurar para proteger, conservar i oferir al públic; socializar, en definitiva, el coneixement i el patrimoni per a convertir-los en elements dinamitzadors del desenvolupament socioeconòmic i cultural local han estat i són les nostres metes. Resta encara molt per fer per a què la Fortalesa dels Vilars alliberi tot el potencial científic que atresora i irradii els seus efectes benèfics sobre el territori, la protecció del paisatge i la millora de la qualitat de vida de les persones convertida en un veritable parc arqueològic. De moment, l’esplèndid present de la Fortalesa ens permet, mostrar-nos orgullosos, però el camí ha estat molt llarg, en ocassions costerut i difícil i altres planer i agraït, plé de moments màgics d’emotivitat científica i personal.