El Pla director

Primer esborrany del Pla Director de Vilars

El Pla Director Vilars 2000, va ser encarregat per la Direcció General del Patrimoni Cultural al Grup d’Investigació Prehistòrica, que va comptar en la redacció amb la col·laboració de l’arquitecta Carme Casals i el geògraf Ignasi Aldomà. El Pla definia el model de presentació a partir, bàsicament, de la consideració de la seva condició de BCIN, l’especificitat de la Fortalesa, la seva singularitat historico-arqueològica i l’exigència de viabilitat d’una proposta que havia de ser sostenible en el seu context territorial, socio-econòmic i cultural (GIP, Casals 2003: 160-166).

La fórmula màgica consistia en “respectar la història, el patrimoni i el públic”. Això volia dir: 1) garantir l’autenticitat i el rigor de la consolidació i la restauració; és a dir, assumíem el principi de la intervenció mínima i la diferenciació entre les parts originals i les restaurades; 2) fer intel·ligibles les estructures arqueològiques sense renunciar a recuperar part de la monumentalitat original restituint volums positius (les estructures) i negatius (el fossat); i 3) cercar l’empatia amb el públic a través de l’autenticitat, evitant reconstruccions i traslladant la interpretació al museu i les TIC. En línies generals, correspon al que ha estat definit com model de “ruïna romàntica” o de “fossilització”, denominació que ha fet fortuna, malgrat introduir els ”valor negatius” que li atribueixen autors partidaris d’intervencions museïtzadores més potents (restitucions integrals, rèpliques, protagonismes de les tecnologies...).

El Pla Director Vilars 2000, a partir de les memòries descriptiva, constructiva i tècnica es planteja: 1. Sanejament perimetral i intern: control de les aigües de reg. 2. Ordenació i zonificació de serveis: accessos, camí de servei rodat, aparcament, ajardinament, zona de pícnic, aigua i electrificació, tractament d’aigües residuals. 3. Equipaments: edifici/museu, edifici polivalent, senyalètica. 4. Presentació de la Fortalesa: criteris fonamentals del model. 5. Excavació i buidament del fossat. 6. Recorregut de visita. 7. Testimoni central: visualització del tell i la superposició estratigràfica, integració en el recorregut interior i utilització com a mirador.

Des de l’aprovació del Pla Director Vilars 2000 (Lleida 2001), un document d’idees i propostes, les diferents actuacions de consolidació, restauració, arranjament i musealització, han estat precedides per l’aprovació per part de la Comissió Tècnica Territorial de la Direcció General del Patrimoni Cultural, SSTT de Cultura de Lleida, dels corresponents projectes executius. La Fortalesa dels Vilars, en la seva condició de Zona Arqueològica Declarada BCIN (10/6/1996, DOGC 29/07/1996; la resolució 03/06/1998. DOGC 03/07/1998) ha estat objecte d’un seguiment continuat i escrupolós per part de la Comissió que, entre 1996 i 2011, ha informat els 16 expedients següents.

Exp. núm. 86/96: Intervenció de consolidació d’estructures del poblat dels Vilars
Exp. núm. 91/99: Consolidació d’estructures arqueològiques en el poblat dels Vilars
Exp. núm. 110/00: Consolidació estructures arqueològiques del poblat dels Vilars
Exp. núm. 70/02: Pla Director dels Vilars 2000.
Exp. núm. 85/03: Drenatge perimetral del jaciment dels Vilars. Fase I.
Exp. núm. 26/05: autorització d’intervenció arqueològica
Exp. núm. 05/06: Projecte d’intervenció de consolidació d’estructures arqueològiques a la fortalesa ibèrica dels Vilars (muralla nord, est i sud)
Exp. núm. 47/07: Proposta d’eliminació de l’estructura cornàcia d’època romana de la fortalesa dels Vilars
Exp. núm. 91/07: projecte bàsic i executiu de la recuperació i posta en valor de la fortalesa dels Vilars. Fase I.
Exp. núm. 27/08: Projecte de consolidació i restitució de l’accés de la porta nord de la fortalesa dels Vilars d’Arbeca
Exp. núm. 74/08: Projecte de restauració de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Actuacions al camp frisó i al mur superior de l’escarpa interna del fossat. 2ª fase (1% cultural). Promotor: INCASOL
Exp. núm. 85/08: Projecte de recuperació de la fortalesa ibèrica dels Vilars: escarpa interior i exterior, talús del fossat i il·luminació exterior del recinte fortificat. 1ª fase (aprovat). 7 d’octubre 2008.
Exp. núm. 85/08: Projecte de recuperació de la fortalesa ibèrica dels Vilars: escarpa interior i exterior, talús del fossat i il·luminació exterior del recinte fortificat. 1ª fase. S’aproven les esmenes referents a l’apartat d’il·luminació, part que no havia estat aprovada en la sessió del 7 d’octubre. 3 desembre de 2008.
Exp. Núm. 135/09: Projecte de Recuperació de la Fortalesa d’Els Vilars d’Arbeca, arranjament de l’itinerari i musealització del jaciment i eliminació d’estructures en el Testimoni Central. 2009. Acta 296 de 13 de gener de 2010.
Exp._{Núm. 112/10}_{: Projecte de construcció de tanca perimetral del jaciment arqueològic de la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca. Acta 303 de setembre de 2010.}
Exp. Núm. 77/11: Projecte de recuperació de la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, recuperació i consolidació del testimoni. Acta 314 de 7 de setembre de 2011.

Lògicament, les novetats aportades per la recerca arqueològica, fonamentalment les dimensions del fossat, molt més gran del que feia presumir la rasa oberta al sud, davant de la torre T-25, lloc on ha resultat ser més estret; la complexitat i grandària del sistema defensiu davant la porta nord (rampa fortificada d’accés i fossat avançat); i la situació més allunyada de la llera de l’antic riu exigeixen l’adquisició d’una nova finca i replantejar la ubicació dels equipaments (edifici-museu, zona de pícnic, bosquetó de ribera, camí de serveis). Aquesta revisió a fons del Pla Director afectarà també a capítols com el pla d’etapes o la memòria valorada, completament obsolets, i haurà d’aprofundir el concepte de Parc Arqueològic associant-lo a la recuperació de la Banqueta com a zona verda passeig i esbarjo i element de connexió entre la Fortalesa i el poble d’Arbeca i de gestió de la qualitat paisatgística de l’entorn.