Sabies què...?

Sabies què...el fossat va protegir la Fortalesa de la robinada?

La robinada del passat 22 d’octubre de 2019 en va fer mal… També a la Fortalesa dels Vilars... Però, com sempre, de les desgràcies també se n’aprèn... En aquesta ocasió, la robinada, a més de les destrosses, ens ha deixat imatges d’una gran bellesa i lliçons que cal no oblidar i hem d’aprofitar. Algunes tenen a veure amb el fondo i el comportament de l’aigua; altres amb el fossat, l’emplaçament de la fortalesa i la nostra intervenció en el condicionament de l’entorn del conjunt arqueològic i els serveis annexes. I la robinada, no sols ens ajuda a llegir el passat, sinó que, fins i tot, ens proporciona indicacions sobre com cal actuar de cara al futur.

Sabies que... La Fortalesa dels Vilars ja no està sola?

Fa uns anys ens referíem al mal que feia a la comprensió de la Fortalesa la seva excepcionalitat. Positiva a efectes de màrqueting, al posar de relleu les seves característiques úniques i funcionar com un veritable reclam, constituïa un drama per l’arqueòleg alhora d’interpretat-la, al fer impossible establir comparacions i relacions i, en definitiva, entendre el seu significat en el territori i les comunitats contemporànies. Conscients que no podia ser única i de que el fet de que ho fos era fruit de l’estat de coneixement, un buit que ompliria la recerca, treballàvem amb la hipòtesi de l’existència d’altres fortaleses. Era el cas de fortificacions molt mal conegudes com l’existent sota del Castell de l’Albi, la del Bell Pla de Guissona, la de Sikarra en Prats de Rei i el Molí d’Espígol de Tornabous.

Sabies què la impressió 3D permet replicar peces arqueològiques? El cas del plat amb peu reixat

La ciència avança i a la Fortalesa no ens hem volgut quedar enrere. A continuació us desengrunem el procés de descobriment, tractament i recreació en tres dimensions d'una peça arqueològica original que, a causa del seu estat de conservació ens era impossible de restaurar la forma autèntica... L'explicació del procés d'elaboració amb tot luxe de detalls! I un video il·lustratiu!!! No us ho podeu perdre!

Sabies que... peixos de mar arribaven a la taula dels habitants de la Fortalesa?

El pou-cisterna dels Vilars és una de les estructures més singulars de la fortificació i clau per a la comprensió de la Fortalesa, doncs completava el sistema defensiu al garantir l’aiguada en cas de bloqueig.

Sabies que la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca ha entrat al nou Museo Arqueológico Nacional (MAN), Madrid?

La Fortalesa dels Vilars va consolidant i ampliant la seva presència als mitjans i en els diferents àmbits, científics o de divulgació. Cercar Vilars, veure el tractament que rep la Fortalesa, es pot convertir en la prova del cotó per contrastar la qualitat del coneixement i l’actualització de la informació que se’ns ofereix en un text escolar, un llibre de difusió, una publicació acadèmica, un diccionari, una pàgina web o un museu on es parli de la primera edat del ferro, de la civilització ibèrica, de fortificacions i poliorcètica, de patrimoni arqueològic, etc.

Sabies que... Els drones arriben a la Fortalesa dels Vilars?

Un Drone és un Vehicle Aeri No Tripulat (UAV, sigles de l'anglès Unmanned Aerial Vehicle), tot i que seria més correcte definir-lo com Vehicle Aeri Tripulat Remotament. I us preguntareu…, per què ens expliqueu això? Doncs bé, els drones han arribat a la Fortalesa.

Sabies que...la feina dels arqueòlegs no s’acaba al jaciment?

Si, si, com ho llegiu: la feina dels arqueòlegs no finalitza un cop acabades les intervencions sobre el terreny. Des del final d’aquestes fins a la finalització de la memòria arqueològica (i encara més, fins que es publiquen els resultats) existeix un llarg procés en el qual es du a terme l’estudi de tot el material que s’ha trobat al jaciment.

Sabies que a través dels sediments o terres d’una excavació podem arribar a desxifrar...

En la ment de molts està la idea de que quan s’excava en un jaciment, allò que ens dóna més informació són les restes que podem observar a ull nu (estructures de pedres, restes ceràmiques i animals, enterraments...), però hi ha una gran part de la informació que ens arriba de forma més indirecta i per obtenir-la és treballa en el laboratori.

Sabies que... a la Fortalesa criatures nascudes prematurament o mortes durant els primers mesos de vida eren enterrades sota dels paviments?

Durant el transcurs de les diferents intervencions arqueològiques realitzades a les estances dins la fortalesa, la troballa d'inhumacions infantils ha estat un tret prou significatiu, que ha suscitat l'interès i la necessitat d'un estudi minuciós per part dels arqueòlegs.

Sabies que... a la Fortalesa li estan sortint germanetes?

Doncs sí, la fortalesa dels Vilars ja no està sola... Malgrat la crisi, la recerca arqueològica ibèrica ha viscut un any intens. Atenció a les vides creuades dels Vilars, Molí de l’Espígol i Sikarra.

Sabies que la tipologia ceràmica ens ajuda a datar les diferents fases d’ocupació de la Fortalesa?

El material arqueològic més abundant que ens apareix en el transcurs de les diferents excavacions a la Fortalesa dels Vilars és la ceràmica al ser més resistent a les condicions atmosfèriques, a la combustió i a la acidesa dels sòls, i el seu estudi és un camp de recerca molt productiu en l'arqueologia. Ja des de la seva primera anàlisi macroscòpica, juntament amb la dels altres materials arqueològics trobats en el mateix context estratigràfic (com poden ser els artefactes metàl·lics), se’ns ofereix com una eina de datació cronològica i històrico-cultural, però també, amb un estudi més acurat, ens pot ajudar a revelar aspectes fonamentals de la producció i especialització artesanal, la procedència i les relacions d'intercanvi, l'organització social, la identitat ètnica, la ideologia, etc.

Sabies que “a través dels carbons trobats als Vilars es pot arribar a descobrir...”

 

Autors clàssics com Teofrast (370-288 a.C.) i Estrabó (58 a.C.?-21-25 d.C.), a través de les seves obres ja descriuen el paisatge Mediterrani i caracteritzen els boscos ibèrics de “selves”. Però calen proves per saber si aquesta afirmació és certa, i si, per tant, els habitants dels Vilars, quan treien el nas pel damunt de les muralles, observaven un paisatge forestal espès. També cal considerar la possibilitat contrària, i que contemplessin una vegetació escassa, castigada per l’explotació com a material constructiu o de combustió, que obligaria als seus habitants a cercar la fusta de primera qualitat en indrets allunyats de les seves llars.

Sabies que les restes arqueofaunístiques ens expliquen quins gustos culinaris, quina cabana ramadera hi havia i quins cultes i ritus tenien els habitants de la Fortalesa?

Les excavacions a la fortalesa han lliurat importants conjunts arqueofaunístics a l'interior dels seus espais d'habitat, tallers i magatzems. Aquests han permès caracteritzar els models de gestió ramadera de les espècies domèstiques (ovelles, cabres, porcs, bous/vaques, cavalls); la cacera (conill, cérvol, cabirol i porc senglar); les pautes de consum alimentari de base animal i les pràctiques simbòliques i/o rituals.

Sabies que...Els fundadors de Vilars vivien en cases adossades amb porxat???

Els primers habitants de la Fortalesa van dissenyar un primer urbanisme molt parell al heretat d’altres assentaments d’èpoques immediatament anteriors. Una muralla perimetral (la qual en parlarem en un altre moment), més o menys circular, i un seguit de bateries d’estances enganxades resseguint aquesta muralla i deixant un espai central buit (de moment les evidències així ens ho mostren). No totes les estances eren iguals, però totes les que han estat identificades amb espais d’habitatge tenien una estructuració molt similar, amb forma trapezoïdal, de mesures força amples i amb dos espais diferenciats per un mur mitger: un interior, i un porxat format per pals a mode de les antigues “Anta” dels temples grecs. Un model molt a la moda de les cases adossades de l’actualitat però amb petites diferències.

Un camp frisó protegia la Barcelona assetjada de 1714, descrita per Albert Sánchez Piñol a Victus

2 d'abril de 2013. Si no has llegit encara Victus. Barcelona 1714 (Edicions La Campana, Barcelona 2012), l’esplèndida novela històrica d’Albert Sánchez Piñol, desconeixeràs que en el seu relat un camp frisó protegia Barcelona de les tropes borbòniques.