Sabies què...?
Sabies que... peixos de mar arribaven a la taula dels habitants de la Fortalesa?
El pou-cisterna dels Vilars és una de les estructures més singulars de la fortificació i clau per a la comprensió de la Fortalesa, doncs completava el sistema defensiu al garantir l’aiguada en cas de bloqueig.
Sabies que la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca ha entrat al nou Museo Arqueológico Nacional (MAN), Madrid?
La Fortalesa dels Vilars va consolidant i ampliant la seva presència als mitjans i en els diferents àmbits, científics o de divulgació. Cercar Vilars, veure el tractament que rep la Fortalesa, es pot convertir en la prova del cotó per contrastar la qualitat del coneixement i l’actualització de la informació que se’ns ofereix en un text escolar, un llibre de difusió, una publicació acadèmica, un diccionari, una pàgina web o un museu on es parli de la primera edat del ferro, de la civilització ibèrica, de fortificacions i poliorcètica, de patrimoni arqueològic, etc.
Sabies que... Els drones arriben a la Fortalesa dels Vilars?
Sabies que...la feina dels arqueòlegs no s’acaba al jaciment?
Sabies que a través dels sediments o terres d’una excavació podem arribar a desxifrar...
Sabies que... a la Fortalesa criatures nascudes prematurament o mortes durant els primers mesos de vida eren enterrades sota dels paviments?
Sabies que... a la Fortalesa li estan sortint germanetes?
Sabies que la tipologia ceràmica ens ajuda a datar les diferents fases d’ocupació de la Fortalesa?
Sabies que “a través dels carbons trobats als Vilars es pot arribar a descobrir...”
Autors clàssics com Teofrast (370-288 a.C.) i Estrabó (58 a.C.?-21-25 d.C.), a través de les seves obres ja descriuen el paisatge Mediterrani i caracteritzen els boscos ibèrics de “selves”. Però calen proves per saber si aquesta afirmació és certa, i si, per tant, els habitants dels Vilars, quan treien el nas pel damunt de les muralles, observaven un paisatge forestal espès. També cal considerar la possibilitat contrària, i que contemplessin una vegetació escassa, castigada per l’explotació com a material constructiu o de combustió, que obligaria als seus habitants a cercar la fusta de primera qualitat en indrets allunyats de les seves llars.