5a FASE (2004-2009)

La realització de cinc plans d’ocupació (2004-2005-2006-2007-2008) suposa un canvi de ritme espectacular en els treballs de restauració i assegura durant aquests anys una presència quasi contínua sobre el jaciment. La col·laboració del Servei d’Ocupació (SOC) del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya significa l’enlairament qualitatiu i quantitatiu, les campanyes es succeiran pràcticament sense interrupció i la recerca es converteix en subsidiària de la conservació i el condicionament. És l’estratègia a seguir: prioritzar la socialització del patrimoni, la comunicació i, sobre el terreny, visualitzar els resultats com a forma d’aconseguir el reconeixement social i institucional i facilitar l’obtenció de recursos.

Amb l’excavació i buidada del fossat la tardor de 2007, el somni es fa realitat i la Fortalesa recupera la monumentalitat. Però no hi ha miracle sinó una subvenció de 500.000 euros delMinisterio de Cultura, IPHE, (programa presupuestario 337B Conservación y Restauración de Bienes Culturales, capítulo 7) que té el seu rocambolesc origen en la negociació d’una esmena als pressupostos generals de l’estat del 2007, presentada al Senat pel Grup Entesa pel Progrés. L’arranjament del fossat (restauració de les escarpes, fossa dúplex i basses, estabilització i l'enjardinament del talús) marcarà el treballs dels propers anys.

Pel que fa a la recerca, l’aigua comença a convertir-se, juntament amb l’arquitectura del poder i la guerra ibèrica, en un element clau en la lectura de la fortificació. En els estudis de reconstrucció paleoambiental, a més dels treballs de membres del propi equip (carpologia, Natàlia Alonso; antracologia, Sílvia Vila), resulta fonamental la col·laboració amb l’ETSEA-UdL (hidrografia i hidrogeologia, Carles Balasch; microedafologia, Rosa Ma. Poch) i el CSIC i la UB (multi-proxy analisis, Santi Riera, R. Julià, Andrés Currás).

- Projectes homologats:

“Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el II y I milenios ANE” (HUM2005-06384/Hist).

“La arquitectura del poder en el Valle del Segre y el Mediterráneo noroccidental durante el III y el I milenio A.N.E.” (HAR 2008-05256/Hist).

• 2005. El Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) és reconegut, como integrant del Grup de Recerca Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga (GRAPHA), grup d’investigació consolidat i finançat de la Generalitat de Catalunya, 2005SGR00798.
• 2009. L’equip torna a ser reconegut com a grup consolidat i finançat per la nova convocatòria de la Generalitat de Catalunya, 2009SGR198.
• 2007-2008. Excavació i buidada del fossat i instal·lació del sistema de drenatge (2ª fase) a càrrec de la subvenció del Ministerio de Cultura. És la subvenció més important arribada mai a Vilars i els resultats són espectaculars. Excavació de la rampa fortificada d’accés a la porta nord i identificació de l’escarpa interna del fossat avançat.
• 2008-2009. Excavació del pou-cisterna. La “cisterna” havia estat descoberta el 1985 i definida en planta en 1990 i 1991. S’excava en un sondeig fins obtenir el perfil complet encara que sense buidar-la. Com a conseqüència i també de resultes de l’estudi i comprensió del funcionament hidràulic del fossat, s’estableix la seva doble condició de pou, alimentat pel fossat inundable, i cisterna, quan la cota d’aigua baixa.
• 2009. Prospecció geofísica multi-sistema amb la col·laboració de SOT. Prospecció Arqueològica (Roger Sala, Ekhine García, Robert Tamba) en el camp nord. Les “anomalies” detectades apuntalen les hipòtesis sobre la prolongació de la rampa fortificada d’accés i la contraguàrdia, el fossat avançat i el canal d’alimentació del sistema de fossats.
• 2009. Consolidació i restauració dels sectors sud i sud-est de l’escarpa del fossat i del camp frisó en aplicació de l’1% Cultural del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Incasòl/Iltirta. Es restaura la muralla i les torres del sector oest i nord i la Porta Oest.
• 2005. Es constitueix l’Associació Amics de Vilars
• 2005. Edició de la guia: N. Alonso, E. Junyent, A. Lafuente, J. B. López, Arbeca. La Fortaleza de Els Vilars, Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura,Generalitat de Catalunya, Barcelona 2005. Edició en castellà i en català.
• 2005-2008. EXCAVA. La Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya atorga una subvenció tri-anual.
• 2007. Se celebra la 1ª Reunió de Associacions d’Amics del Patrimoni Arqueològic (Arbeca, 14 de juliol).
• 2007 i 2008. Primera subvenció, a través del Consell Comarcal de les Garrigues, de la Direcció General de Turisme, Pladetur. Primeres subvencions de Caixa de Tarragona.
• 2008. Workshop “Portes i sistemes d’accés en les fortificacions protohistòriques del Mediterrani occidental”. Universitat de Lleida 13 juny 2008.
• 2009. “Cavalls i poder en el món ibèric. El cas de la Fortalesa d’Arbeca”

Exposició organitzada pel GIP i la Sala d’Arqueologia de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. amb la col·laboració de Ajuntament d’Arbeca i Associació d’Amics de Vilars. Pel seu format adaptat a la itinerància, l’exposició ha passejat per la comarca (Arbeca, Juncosa, Albagés, Albi, Castelldans, la Floresta, Espluga Calba, Borges Blanques, Juneda), a més d’exhibir-se a Lleida, Alcarràs, Barcelona. Posteriorment, fins el juny de 2012, s’ha exhibit a Olèrdola (Vilafranca del Penedès), Gandia, el Turó de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès), Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet), Banyoles, Ullastret i Arles (Bouches-du-Rhône, França).