L’urbanisme de les primeres fases: La primera edat del ferro i l’ibèric antic
La planta ovalada del recinte està traçada amb cordill. A la façana est, aquesta geometria, que el fossat va conservar, va ser modificada, ja que allà on s’ubica la porta principal un tram presenta un traçat recte i oblic que implica un retrocés de la línia de muralla.
Aquesta modificació obeeix probablement a l’interès de preservar una zona fora de la muralla però, al mateix temps, fortament protegida pel fossat, batuda pel tir precís d’armes llancívoles des dels murs i d’accés ràpid. Aquest espai s’utilitzaria com a cleda per guardar-hi, en cas de perill, la cabana animal, possiblement els exemplars més valuosos: els cavalls.
L’interior de la Fortalesa té unes dimensions de 61,05 x 44,4 m, amb una superfície habitable d’aproximadament 2.164 m2. Per tant, es tracta d’un espai reduït, que estava aprofitat al màxim, amb cases atapeïdes i carrers estrets que devien produir sensació d’amuntegament. En aquestes condicions, es calcula que el nombre d’habitants podia haver estat del voltant d’un centenar i mig.
Les restes conservades ofereixen al visitant un aspecte que pot resultar enganyós si s’oblida la importància de la terra com a material constructiu. Cal tenir en compte que més de tres quartes parts del volum construït s’alçava amb tovots, maons sense coure i assecats al sol, que s’empraven a les parets de les cases, a la muralla i a les torres; aquesta tècnica ja es documenta a la plana occidental catalana des del s. X a.n.E. A més a més, el fang pastat s’utilitzava en la maçoneria, arrebossava els paraments i impermeabilitzava les teulades.