La vida a la Fortalesa

Com gairebé totes les societats antigues, els ilergets basaven la seva economia, en les activitats anomenades del sector primari, fonamentalment l’agricultura i la ramaderia, i aquestes activitats determinaven el dia a dia i el ritme anual de la vida.

Era un món de pagesos, artesans, comerciants, guerrers, sacerdots i aristòcrates. El treball no repugnava a la mentalitat aristocràtica arcaica i la guerra era un fet excepcional. Sens dubte, la vida quotidiana dels homes de rang, i no diguem de la gran majoria de la població masculina, transcorria molt més a prop dels estris del camp que de les armes, la qual cosa no contradiu la capacitat real per armar una tropa ni la importància que hi assignava la mentalitat aristocràtica, ni el fet que la cohesió i la jerarquia, interna i entre els grups, estigués assegurada per la submissió física i ideològica.

Les bases de l'economia

Les poblacions que habitaven la plana occidental catalana al llarg de la protohistòria, tant durant la primera edat del ferro com posteriorment els ilergets, basaven la seva economia, com gairebé totes les societats antigues, en l’agricultura i la ramaderia.

La societat i el món simbòlic

Les qüestions no materials de la cultura, les relacions socials, l’imaginari col·lectiu i les creences, també presents en la vida quotidiana, es reflecteixen directament o indirecta en les restes materials i, per tant, també són a l’abast de l’arqueologia, entestada en la seva reconstrucció.

Centre de poder

Singular des dels seus orígens, la fortalesa, expressió arquitectònica d’un centre de poder, va desenvolupar entre 750 i 300 a. de la n. e. un sistema defensiu, sempre desmesurat i cada cop més complex. Durant el segle VII a. de la n. e., mentre s’enfortia la muralla torrejada es plantaren les pedres dretes o chevaux-de-frise i, a finals del segle VI a. de la n. e., es decidí obrir la porta nord i substituir el camp frisó pel fossat.