L’intercanvi. Mercat local i de llarga distància

El món ibèric, malgrat conèixer d’antic la moneda, es va mantenir fins a la darreria del segle III a.n.E. en estat premonetari i en una economia d’intercanvi. Una producció de cereals excedentària va constituir, molt probablement, la moneda de canvi que va permetre als habitants dels Vilars establir una relació comercial amb les poblacions veïnes i les comunitats més llunyanes costaneres que comerciaven amb productes com vi, oli, ceràmiques fines i tota mena d’articles manufacturats. Com a testimonis d’aquests contactes s'han recuperat diversos productes que provenen de diferents llocs del Mediterrani, l’Àtica, la Magna Grècia, l’illa d’Eivissa, Massàlia o Cartago, que confluïen en alguns enclavaments de la costa i després es transportaven cap a l’interior. 

Per exemple, la presència de vasos luxosos de procedència grega a la vaixella de taula dels habitants de la Fortalesa és una de les mostres més evidents d’aquestes relacions. Aquests intercanvis s'estructurarien a partir de mercats de tipus “comarcal” que garantirien l’intercanvi regular dels productes i el subministrament d’alguns articles específics, tant exòtics com de producció local.

Diverses peces de vaixella recuperades a la Fortalesa reflecteixen aquests intercanvis: per exemple, en època ibèrica antiga, els vasos, plats i copes de ceràmica grisa monocroma, i, quasi un segle després, la ceràmica de vernís negre, la cílix  i l’escif, copes per beure de fabricació àtica amb decoració incisa o de figures roges. També les àmfores, primer fenícies, després púniques i ibèriques, ens indiquen l'arribada als Vilars de vi procedent de la costa. Altres petits objectes, com denes de collaret fabricades amb pasta vítria, procedeixen també del comerç colonial mediterrani.