Les tasques domèstiques
L’àmbit domèstic era el regne femení. En aquest espai es duien a terme múltiples feines productives i reproductives, activitats quotidianes essencials per a la comunitat que habitava la Fortalesa. Des de la producció de farina, la cocció i l’emmagatzematge d'aliments i líquids o la confecció de teixits fins a la cura dels infants i de la gent gran. La informació proporcionada per l'arqueologia sobre aquestes darreres activitats és mínima, mentre que de les primeres es disposa de moltes més dades.
La transformació dels aliments segurament va ocupar gran part de la jornada de les dones ilergetes. La mòlta dels cereals, per exemple, es va realitzar durant tota la primera edat del ferro amb molins de vaivé, una tasca llarga i feixuga. A principis de l'època ibèrica s’adopta un nou tipus de molí, el molí rotatori, que permet una producció més ràpida i més còmoda. A les cases ibèriques sovint apareixen espais preparats per a aquesta feina amb enllosats i podis sobre els quals els molins es podien accionar a peu dret; és el cas de Margalef (Torregrossa), Estinclells (Verdú) o la mateixa Fortalesa, en la seva darrera fase. Avui sembla que aquest tipus de molí va ser una invenció ibera. A inicis del segle V, és a dir, durant la fase Vilars II, va arribar un molí fabricat amb pedra del tipus de la pedrera del Mèdol, Tarragona, i poc després ja es fabricaven en calcàries dures locals. La importància d’aquest instrument la confirma el fet que fos objecte de comercialització i transport terrestre i a llarga distància, malgrat el seu pes.
La cocció es feia principalment en llars i forns, mitjançant olles o cassoles de ceràmica, que permetien cuinar cereals, lleguminoses, carns… Altres recipients ceràmics —plates, bols…— s'utilitzaven per servir i consumir aquests aliments. Les tenalles emmagatzemaven bona part dels aliments, sobretot els líquids. Altres materials, com sacs o cistelleria, podrien haver-se utilitzat amb aquest objectiu, tot i que no en tenim dades, atès que no s'han conservat.
Els teixits podien confeccionar-se amb llana o lli (planta conreada a la zona almenys des de l'edat del bronze). Les fibres es filaven amb un fus, del qual s'han conservat les fusaioles o torteres, peces fetes generalment de ceràmica. En època ibèrica, els telers més coneguts eren els verticals, dels quals s'han conservat principalment els pesos, anomenats pondera. Les agulles, principalment d'os, servien per cosir.