La producció metal·lúrgica

Una altra activitat productiva important per als habitants de la Fortalesa era la metal·lúrgica. La producció d’eines i d’elements ornamentals era bàsica per al desenvolupament econòmic del grup. Des dels seus inicis coneixien i aplicaven la tecnologia necessària per a l’elaboració de peces de bronze i, sobretot, de ferro. Aquesta producció ha arribat fins a nosaltres com a objectes acabats, però, sobretot, el que ens permet conèixer el procés de producció és l’estudi dels forns i de les escòries.

De la producció de peces de bronze, en donen testimoni la presència de motlles. Les peces es reproduïen mitjançant una tecnologia senzilla, el procediment de la cera perduda: el motllo es cobria amb una capa de cera que el metall fos desplaçava. Aquesta producció es desenvoluparia en l’àmbit domèstic i tindria poc pes en l’economia. Els objectes recuperats són principalment fíbules de diferents formes, botons, agulles de cap, braçalets, penjolls, cadenetes, sivelles de cinturó i anelles.

La metal·lúrgia del ferro, però, és especialment interessant. Destaca un forn, datat d’inicis del s. VIII a.n.E., que es va localitzar en una de les cases del barri sud, a l’interior del qual es van recuperar restes de mineral de ferro en estat pur. Aquest fet és singular, atès que ens trobem davant d’un dels primers assaigs siderúrgics del nord-est peninsular. En una altra casa, de l’ibèric antic, aparegué també un forn per a la forja del ferro i diferents restes d’escòries i objectes fets amb aquest material.

El ferro era més resistent i eficaç i va fer possible un instrumental —i un armament— altament especialitzat. L’àmplia difusió de la siderúrgia des de la primera meitat del segle V a.n.E. va fer possible una autèntica revolució tecnològica: l’aparició d’eines agrícoles (magalls, destrals, aixols, podalls, arades, fangues, falçs, aixades, llegons, etc.) i d’un utillatge que ens remet a un món d’oficis i tallers (compassos rígids i articulats, balances, tisores, serres, malls, tascons, agulles saqueres, etc.). A la Fortalesa, el foc i el martell treballaven el ferro en forges senzilles, que mantenien operatiu l’instrumental agrícola. Aquest procés de renovació tecnològica està il·lustrat per un magall de ferro aparegut en una casa d’època ibèrica antiga L’eina, una aixada proveïda d’escarpell, servia per cavar i tallar arrels i matolls i preparar els camps que el conreu anava guanyant al bosc.