Un ritual insòlit: els fetus de cavall

Sense cap mena de dubte, el ritual més singular i significatiu descobert a la Fortalesa és l’enterrament de fetus de cavall. És singular perquè es tracta d’un fet excepcional desconegut fins ara al món ibèric i significatiu perquè ens ofereix claus interpretatives per entendre la fortificació com la manifestació d’un poder aristocràtic. En el moment de redactar aquestes línies són 15 els fetus identificats: 3 de la primera edat del ferro, 11 de l’ibèric antic i 1 sense context estratigràfic. Apareixen vora els murs de la façana i de manera més rara a prop dels murs laterals. Es tracta de deposicions individuals, excepte l’enterrament doble i simultani de dos fetus. La majoria no superen els 230 dies de gestació —entre 4 i 6 mesos— i la resta tenen una edat inferior als 10 mesos. La hipòtesi més lògica és que es tracti d’avortaments, les causes dels quals poden ser tant d’origen infecciós com haver-los motivat una gestació gemel·lar. Cal tenir en compte que les eugues devien parir fora del recinte, atès que l’estretor de l’espai interior no permetia l’estabulació dels animals, la qual cosa fa pensar en el caràcter d’ofrena de les deposicions dels fetus sota les cases. L’ofrena i els rituals que l’acompanyarien devien anar dirigides a una divinitat protectora dels èquids. L’excavació de l’espai comprés entre la muralla i el fossat davant de la torre-porta oberta a l’est haurà de confirmar o desmentir la hipòtesi que fos el lloc per protegir el bestiar més valuós en cas de perill.

La cria de cavalls pot explicar la riquesa atresorada i ser, alhora, causa i manifestació del poder concentrat a la Fortalesa. La importància creixent del cavall —recordeu l’equipament d’un genet armat al dipòsit de bronzes de Llavorsí, 700-650 a.n.E., o l’enterrament, segles després, d’un guerrer acompanyat del seu cavall (carro?) de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer-Térmens)— reflecteix l’emergència d’elits vinculades a la possessió del cavall, un animal que acabarà essent emblemàtic per a l’aristocràcia ibera i ilergeta en particular, com bé sabia el general romà Escipió quan va regalar 300 dels seus millors exemplars a Indíbil, després de la batalla de Baecula, l’any 208 a.n.E.