Homes i dones

En la societat ibèrica les feines es distribuïen segons el gènere i la posició social. L’espai de l’home era l’exterior, el cel obert, on tenien lloc les seves principals activitats, com l’agricultura, la ramaderia, la cacera i la milícia. També eren masculines, en general, totes les activitats comercials que tenien lloc fora de la casa i exigien una determinada especialització, com la producció metal·lúrgica o terrissaire, tret de la producció tèxtil en l’àmbit domèstic. Com és normal a totes les cultures d’arada, la dona tenia un paper poc important en l’agricultura, però a la Fortalesa el dia a dia de la vida camperola atribuí a la dona més responsabilitats i feines a l’aire lliure, de manera que col·laborava en treballs agrícoles, en la cura dels animals domèstics, la recol·lecció de fruits, aigua o llenya.

La dona gaudia d’una notable consideració en la societat ibèrica, segons es desprèn de la seva aparició en la iconografia. Així, per exemple, en els vasos pintats de l’estil Llíria, veiem la dona aristocràtica participant en cerimònies públiques, en ritus de pas, representada al gineceu davant del tocador o del teler. En escultura, la seva representació entronitzada ha fet pensar en una transmissió matrilineal del poder.