Sabies què...el fossat va protegir la Fortalesa de la robinada?

Sobre la bellesa de les imatges que aquests dies ha ofert la Fortalesa envoltada d’aigua pel fossat ple, no cal dir massa, millor contemplar-les... És una llàstima que hagi de romandre tancada fins que es recuperi dels danys patits en les instal·lacions, els accessos i l’itinerari de passeig. Els que ens estimen Vilars hauríem preferit fer el contrari i, en lloc de tancar-la, oferir portes obertes per a que tothom en pogués gaudir-ne. Tot i que els sistema de fossats inundables resta incomplert i el fossat avançat situat davant de la rampa d’accés i la Porta Nord continua colgat sota terra esperant ser excavat, la primera fossa que rodeja la fortificació, plena d’aigua, ens ha retornat, en bona part, l’esplèndida estampa de la Fortalesa en vida, fa més de 2300 anys, en ple segle IV abans de Crist.

La Fortalesa es troba en el con al·luvial del fondo de l’Aixaragall, que rep les aigües d’altre fondo, lo Pedroell, poc abans de ser travessat per l’actual Canal d’Urgell. La conca d’escolament de l’aigua pluvial d’aquests dos torrents assegurava un cabal capaç d’alimentar el sistema de fossats inundables que protegia la fortificació, qüestió estudiada fa anys per Núria Civit i Roger Sosa sota la direcció d’en Carles Balasch. El fondo de l’Aixaragall, com tots els cursos d’aigua de la marge esquerra del riu Segre (Llobregós, Sió, Corb, La Femosa, Set), corre en direcció est-oest i els relleus laterals que el defineixen van perdent alçada fins que es difumina i desapareix confós amb la plana. En un suau turonet, el darrer de la riba esquerra, es situava la Fortalesa. Els treballs agrícoles, el regadiu, han aplanat i recrescut els camps, que ara es situen un metre aproximadament per sobre de la cota antiga. La configuració actual del relleu no ha canviat molt, però dissimula la lleugera preeminència de l’emplaçament fortificat i amaga el fondo. El llit del curs d’aigua era molt poc profund, com prova la grava en el camp nord propera a la superfície i com exigiria el seu dia el funcionament hidràulic riu-fossat-pou/cisterna, una mena de sistema de vasos comunicants.

Galeria d'imatges

El fossat que rodeja la Fortalesa és ample, poc profund i amb la secció en forma de pastera, pròpia dels fossats de planes al·luvials. Desconeixem les característiques, llargada i amplada, del fossat avançat davant de la porta nord; només sabem que no envoltava la fortificació. Rebia l’aigua que, un cop ple, arribava després al gran fossat, en un moment més antic a través d’un canal obert al nord-est i, posteriorment, ja amortitzat, per un de nou excavat al nord-oest. Omplint-se, el fossat ha mostrat la connexió i, a la vegada, la independència de les aigües pluvials embassades brutes, de l’aigua de l’aqüitard, blava, en el fons del pou-cisterna. I, tan o més important, la robinada ens demostra que els fossats, a més de ser font de vida –proveir aigua al pou-cisterna- i de ser un element fonamental en la defensa de la fortificació, actuaven com a sistema regulador i protector de la fortificació emplaçada en un lloc inundable.

Al llarg dels quasi cinc segles de vida, sens dubtes, la Fortalesa va haver de patir alguna robinada. Amb dades històriques a la mà, la periodicitat d’aquests patacs d’aigua pot ser d’un segle o cinquanta anys, mentre que crescudes menors, però que neguin els camps, es poden produir més sovint, entre 3 i 5 per segle. Tenen lloc preferentment entre l’estiu i la tardor. Les més dramàtiques van ser la del 17 de setembre de 1644 que provocà 300 víctimes, la majoria soldats francesos del general La Mothe acampats en tendes a la llera de l’Ondara, i la de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1874 amb 184 víctimes. Els darrers esdeveniments d’inundació del con al·luvial de l’Aixaragall van ser els anys 1984 i 1994. Més recentment, la robina del Sió el 2015 a Tàrrega provocà 5 morts. En aquesta ocasió, els 170 l/m2, 80 dels quals van caure en dues hores, acosten la magnitud de la precipitació a la que provocà la riuada de Santa Tecla. Una altra forma de fer-nos una idea es recordar que durant tot l’any 2017, la precipitació va ser de 290 l/m2.

L’excepcionalitat de la robinada no excusa que no s’hagi de preveure la repetició. Al contrari, d’acord amb les previsions del canvi climàtic no s’haurà d’esperar cinquanta anys per a que es repeteixi un episodi d’aquestes característiques i, com hem vist, amb una periodicitat inferior a deu anys s’han produït pluges que han negat el fondo i camps propers i, fins i tot, tallat la carretera de Vilanova-Bellpuig. Les destrosses provocades el 22 d’octubre també han estat un tema de cotes. L’aigua que ha fet mal no ha estat la que cau de dalt a baix sinó la que es desplaça amb violència horitzontal. L’arranjament del camí asfaltat, de l’aparcament, la zona de pícnic i acollida i la caseta de recepció de visitants i de l’espai fins arribar al fossat, així com els sondeigs de prospecció arqueològica va suposar rebaixar la cota del terreny fins assolir aproximadament la cota antiga, és a dir, la corresponent a la Fortalesa i a l’ús del fossat. Tot i que el terreny bascula en direcció nord oest com fa evident el rec a manta, aquest rebaix del terreny explica la intensa inundació de tota la zona situada a l’oest de la Fortalesa i que, dies després, encara continués entrant aigua del camp nord. Si algun dia es fa realitat el “Parc Arqueològic de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca” amb un equipament museístic, es recupera la llera de l’antic curs d’aigua, l’Aixaragall, i el seu bosquetó de ribera, i s’enllaça amb La Banqueta com espai verd de connexió entre la Fortalesa i el poble d’Arbeca, seguint el traçat del Canal d’Urgell, s’haurà de tenir molt present que ens troben en una zona potencialment inundable.