Sabies què la impressió 3D permet replicar peces arqueològiques? El cas del plat amb peu reixat

La ciència avança i a la Fortalesa no ens hem volgut quedar enrere. A continuació us desengrunem el procés de descobriment, tractament i recreació en tres dimensions d'una peça arqueològica original que, a causa del seu estat de conservació ens era impossible de restaurar la forma autèntica... L'explicació del procés d'elaboració amb tot luxe de detalls! I un video il·lustratiu!!! No us ho podeu perdre!

Fora muralla, en els sediments que cobreixen el camp frisó dels Vilars d’Arbeca van aparèixer un seguit de fragments ceràmics d’una peça força singular, un plat de peu alt reixat, forma poc habitual i, fins llavors, desconeguda a la Fortalesa. Pertany a un moment avançat de la fase Vilars I (700-550 ane); el diàmetre màxim és de 21’7 cms.

Galeria d'imatges

Com tots els vasos autòctons de la primera edat de ferro pre-ibèrica va ser modelat a mà i, en aquest cas, cuit en una atmosfera reductora que li donà la coloració fosca. Es tracta d’un plat acusadament còncau, muntat sobre un peu troncocònic alt reixat. El perfil de la part superior, el recipient pròpiament dit, presenta una marcada carena que dona pas a la vora exvasada. El peu presenta una decoració calada o reixada consistent en dos frisos de triangles isòsceles oposats per les puntes buidats a punta de ganivet amb el fang encara tendre.

Encara que apareix sempre de forma minoritària, el plat de peu alt, calat o no, no és una forma estranya en els contextos vasculars del primer ferro associada a la presència comercial fenícia. Es coneixen plats de peus amb decoració reixada en assentaments, Sant Jaume de Mas d’en Serrà (Alcanar), i en necròpolis, Coll del Moro (Gandesa). La decoració calada pot limitar-se a un fris de triangles buidats o presentar fins a sis, Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs), i la solució del suport aplicar-se als petits plats o a grans vasos crateriformes, Can Bec (Agullana). Podria estar inspirada en plaques calades de bronze. L’exemplar procedent de la tomba 6 del sector Maries de Coll del Moro de Gandesa és el més semblant al plat dels Vilars, encara que és considerat fenici a diferència del de la Fortalesa i els de Sant Jaume, que són de factura indígena; la seva datació, recolzada pel carboni 14, 600-550 a.n.e., també és adient al nostre vas.

La funcionalitat no està gens clara; el fet de ser més ample que profund i la carena exclouen el beure i fan pensar en sòlids o semi-sòlids. Inicialment, varen ser descrits com a thymiateria o cremadors de perfums i també com a plats d’ofrenes. El fet que apareguin indistintament en contextos domèstics i funeraris, no facilita una atribució clara. Si sembla evident, la seva singularitat i, per tant, se’ls ha considerat peces sumptuàries relacionades amb cerimònies i actes de prestigi i l’associació a vaixella de banquet suggereix que podia haver protagonitzat determinats gestos rituals en àpats senyalats. Per això, la interpretació que ens assembla més convincent és la de safata amb peu elevat per presentar petites ofrenes. En el nostre cas, l’absència d’un context d’ús impedeix precisar la funcionalitat i saber com arribà al camp frisó, on provablement fou llançat, ja trencat.

PER QUÈ UNA RÈPLICA 3D?

Els fragments conservats dificulten la restauració de la peça, perquè no arriben a una tercera part d’aquesta i no hi ha connexió física, encara falta molt poc, entre la part conservada el peu i el cos del recipient. Per aquesta raó, el Laboratori d’Arqueologia de la UdL desaconsellava la restauració de la peça. Ara bé, per nosaltres, la seva singularitat feia difícil renunciar-hi.

La solució arribà amb la impressió 3D i les consultes efectuades amb l’empresa 3iDem (Palència 56, local 1, 08027 BCN, tlf. 9334638196, 3idem.cat) i el seu gerent Carles Guiró. En la primera entrevista, en Carles em va mostrar en què estava treballant -¡les casualitats poden ser sorprenents!-: es tractava del “Vas de les Naus” del Museu de Badalona. La casa del poblat ibèric de Mas Boscà (Badalona) on va aparèixer la gerreta va ser el meu primer contacte amb l’arqueologia, quan encara era estudiant, i després objecte de la meva tesina. El Dr. Maluquer ens va enviar  -Vicens Baldellou i jo- a garbellar terres d’un forat clandestí per esbrinar si era el lloc on havia aparegut; confirmada la informació, excavàrem la casa i el vas decorat amb l’escena esgrafiada de les naus és convertí en el logotip de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la revista Pyrenae. La casual coincidència va facilitar des del primer moment una relació empàtica. Vàrem oferir tota la informació, el dibuix/secció de la peça i els fragments originals, així com els nostres requeriments i expectatives sobre el que volíem i hem pogut fer un seguiment exhaustiu del procés d’elaboració.

El resultat final és excel·lent –exactitud de la reproducció, textura, color-, i la rèplica permet museïtzar la peça de forma molt més eficaç que un dibuix o la l’exposició dels fragments conservats, solucions poc adients per a una vitrina i el públic en general. La reproducció a escala 1:3 permet obtenir un petit objecte que es pot convertir en un record del jaciment arqueològic. El cost, raonable, però no baix, ve determinat per la matèria prima emprada i pel punt d’intervenció artesanal individualitzada que exigeix l’acabat de cada peça. L’Associació Amics dels Vilars i la Fortalesa poden tenir un article de merchandising representatiu i atractiu.

El potencial de la tecnologia d’impressió en 3D, com es sabut, és enorme en multitud de camps. En el nostre, l’arqueologia, l’aplicació no es limita l’obtenció de rèpliques o reproduccions a escala de petits objectes o maquetes, sinó que s’introduirà en la restauració arqueològica. Els resultats obtinguts en les primeres proves van ser tan positius, que no van considerar necessari avançar explorant una altra opció real: incorporar a la peça-rèplica els fragments originals. La possibilitat, però, hi és, de manera que la impressió 3D pot acabar coexistint -i fins i tot, substituir- els procediments habituals  com motllos i escaiola, de la restauració tradicional.

EN QUÈ CONSISTEIX?

La impressió 3D és un grup de tecnologies de fabricació per adició que permet crear un objecte tridimensional mitjançant superposició de capes successives de material. De la mà de les explicacions d’en Carles Guiró intentarem descriure breument i senzilla el procés. El software de impressió agafa l’objecte tridimensional i el lamina en capes per donar les dades que guien a la màquina i trasllada les dades a la impressió real. L impressora col·loca capes de material molt fines que es compacten segons el capçal va repartint unes tintes que amalgament i donen color. Es retira la pols sobrant de la peça, que es recicla.

El material que s’ha fet servir és el que s’anomena Visijet, més conegut com a  material ZCorp.  La base material és un pols compost, principalment per pols ceràmic, guix, polímers i cristalls de Silici. Aquesta pols s’amalgama mitjançant 5 capçals que capa a capa van dipositant un aglutinant que va tintat (un de transparent, un de negre, un magenta, un cian i un groc).  L’aglutinant actua al mateix temps com a tinta i dona color a la peça.

Després de la impressió te lloc un darrer tractament que és la infiltració de la peça.  La infiltració omple els micro-buits que té el material de la peça i és una part vital per aconseguir el resultat desitjat. Aquest darrer procés li dona característiques físiques diferents segons l’element que es fa servir per infiltrar: diferents dureses, tactes i intensitat del color son el resultat de fer servir uns materials o d’altres. Els principals infiltrants que es fan servir son: Cianocrilats, resines epoxi, resines orgàniques, parafines (per maquetes arquitectòniques moltes vegades) i solucions de sal Maldon. Per la nostra peça s’ha fet servir un cianocrilat amb un quoficient de penetració superior que el normal, de cara a que endureixi força més i respecti els colors.  Amb resines hi hauria més duresa, però els colors es malmetrien.

Podeu accedir al video de la seva elaboració i disseny al següent enllaç: Vas Peu Reixat Fortalesa a Youtube