La muralla
El primer mur es va construir tot en pedra, mentre que el segon presenta una tècnica mixta amb sòcol pedra i alçat de tovots. Posteriorment s’hi van afegir un tercer i un quart parament, tots dos durant les fases antigues, si bé el darrer ja a inicis del període ibèric antic. Cal suposar igualment la utilització de la fusta, per exemple en un camí de ronda superior o en parapets. S’ha documentat, a més, que el parament exterior del tercer mur estava enlluït amb argila vermellosa.
Es difícil saber el nombre de guerrers que defensaven els 172 metres de muralla. No obstant això, se’n poden fer càlculs a partir de la població estimada, en el nostre cas d’unes 150 persones. Com que només un 25% dels habitants poden considerar-se guerrers, obtenim la xifra d’uns 40 defensors, que podrien distribuir-se al llarg de la muralla, un cada quatre o cinc metres, o concentrar-se de tres en tres en cadascuna de les torres. Aquestes xifres es corresponen força bé amb els valors obtinguts a centres fortificats de l’edat de ferro centreeuropea com Manching i Heuneburg (Alemanya), relacionant la longitud de les muralles i la població, on les ràtios són 15 i 16 guerrers per 100 metres emmurallats, però no els 55 guerrers estimats a Biskupin (Polonia). A més a més, cal tenir en compte que, en cas d’atac, la Fortalesa podia concentrar guerrers procedents d’altres comunitats escampades per la rodalia i que tothom —gent gran, dones i, fins tot, nens i nenes púbers— podia aplicar-se a defensar els murs.
|
|
|
Detall 2n parament de la muralla | Detall 2n i 3r parament de la muralla | Vista en secció de la muralla |