La formació del poble ilerget

El panorama a les terres del Segre i les planes occidentals era molt diferent. L’urbanisme dels poblats tancats i l’arquitectura pètria s’havien desenvolupat localment des de mitjan del segon mil·lenni a. de la n. e. Les aportacions indígenes genuïnes i la força de les tradicions vernacles són decisives per entendre els aspectes fonamentals del que serà el món ilerget. Aquest poble històric apareix com el descendent directe de les poblacions del bronze final i de la primera edat del ferro. Quan arriben les primeres —i pel que sembla no massa significatives— influències colonials des de la costa, via Ebre-Segre, en especial àmfores fenícies, distribuïdes a partir d’enclavaments com Aldovesta (Benifallet, Baix Ebre) i localitzades al Baix Segre, Barranc de la Grallera i Serra del Calvari (Granja d’Escarp), Montfiu (Aitona), Valleta d’en Valero (Soses), i als Vilars (Arbeca, les Garrigues), alguns dels trets fonamentals de la civilització ilergeta ja estan definits o són difícilment relacionables amb la seva presència.

Al nostre entendre, un procés històric, clarament diferenciat del seguit per les poblacions costaneres, que arrela en ple segon mil·lenni i té com a protagonistes les poblacions de l’edat del bronze del que anomenem Grup de Segre, explicarà per què els ilergets van ser el poble iber més desenvolupat i poderós al nord de l’Ebre, com ho demostrarà segles més tard el seu protagonisme durant la Segona Guerra Púnica. En aquest llarg camí que porta des de l’aldea fins a la ciuitas o polis, en la versió local de la vella ciutat-estat mediterrània, es poden distingir quatre grans etapes:

La primera va significar la fixació de les comunitats al territori, la sedentarització definitiva. Tingué lloc durant el calcolític i el bronze ple entre el 2700 i el 1650 cal. a.n.E. Fou la conseqüència de processos d’agregació que culminaren amb l’aparició dels “grans poblats oberts”, com Minferri (Juneda, les Garrigues).
La segona correspon a l’aparició i desenvolupament del Grup del Segre-Cinca entre el 1650 i el 800 cal. a.n.E. La formació aldeana significarà el principi de la fi de les societats tribals i amb ella apareixeran el primer urbanisme i l’arquitectura pètria, representats pel poblat tancat amb espai central de Genó (Aitona, el Segrià).
La tercera es caracteritza per la consolidació dels cabdillatges i grups aristocràtics emergents i es desenvolupà durant la primera edat del ferro i el període ibèric antic, entre el 800 i el 450 cal. a.n.E. Els jaciments característics més coneguts són el poblat i la necròpolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer-Térmens, la Noguera) i la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues).
La quarta s’identifica amb l’aparició de l’estat arcaic ilerget, definit per la ciuitas d’Iltirta, centre neuràlgic del territorium de l’ethnos o populus ilerget i residència del poder polític encapçalat pel regulus, durant el període ibèric ple, entre el 450 i el 205 a.n.E. La ciuitas d’Iltirta (Lleida), els oppida com Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) o Gebut (Soses, Segrià), aldees agrícoles com Estinclells (Verdú, Urgell), explotacions agràries com les Roques del Sarró (Lleida, Segrià) i la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues), durant la seva darrera etapa, permeten fer-se una idea del tipus de poblacions existents a l’època ibèrica.

La contribució de la Fortalesa d’Arbeca és decisiva per a la comprensió de les dues darreres etapes i viceversa, fins al punt que, sense conèixer aquest procés, podem dir que el recinte fortificat resulta, senzillament, un misteri inexplicable. Una comunitat del Grup del Segre a inicis de la primera edat del ferro va aixecar la Fortalesa; dos-cents anys més tard, els seus descendents ja són culturalment ibers i, pels volts del 325 a.n.E., la vella fortificació és abandonada. Per a l’arqueologia del segle XXI, la fortalesa arbequina s’ha convertit en la clau de volta de la interpretació de la iberització, de la formació del poble ilerget i del seu desenvolupament durant les etapes antiga i plena: en definitiva, de l’aparició de l’estat arcaic ilerget.

Reconstrucció del poblat de Genó

s. XIII A.N.E.

Vista aèria Molí de l'Espígol

Vista aèria dels Estinclells