Les portes: est, oest i nord

Per accedir a l’interior de la Fortalesa durant la primera edat del ferro funcionaven dues portes: una principal a l’est, i una menor a l’oest. La porta principal, en realitat una magnífica torre-porta, s’obria al sol naixent, era de tipus frontal i disposava d’un passadís estret enllosat, d’1,5 m de llum, que travessava l’interior d’una torre massissa de planta quadrangular de 6 x 5 m. La porta se situava al fons, com ho demostren les dues pollegueres conservades i corresponents a dos moments d’utilització diferents. L’enemic que, en grups d’un màxim de dues o tres persones, aconseguís introduir-s’hi quedaria atrapat a la ratera i podria ser eliminat des d’obertures sobre el passadís. 

L’altra, oberta a ponent, era més petita i només va estar en ús durant la fase més antiga, fins que va ser anul·lada i bloquejada. A Vilars I, una casa ja es recolza pel darrera en el massissat de la porta. Des d’un primer moment va estar protegida per una torre massissa situada a la dreta de l’atacant. Va ser la porta utilitzada durant la construcció de la Fortalesa tot reduint els seus 4 m d’amplada inicial a mesura que s’acabaven els treballs. El següent procediment va consistir a sumar afegits al primer mur que anaven estrenyent l’entrada, i alçar una segona torre o bastió adossat pel davant i flanquejant la porta per l’esquerra. En aquest cas, el sòcol d’un metre d’alçada és de pedra, i l’elevació de tovots. El resultat final va ser una porta estreta d’un metre d’ample i un recorregut de 4 m de llargària.

Durant la primera meitat del segle V a. de la n. e., una nova porta oberta al nord es convertí en l’accés principal. L’anul·lació de la porta oest havia deixat la torre-porta oberta a l’est com a únic accés., A inicis del període ibèric antic, es va construir una nova porta, encara millor defensada que les anteriors i, això sí, igual d’estreta. Les raons també responien a una remodelació urbanística de l’interior del recinte que va afectar la xarxa viària. Aquesta porta nord va conviure molt probablement amb l’antic accés de l’est, tot i que l’arrasament de les fases posteriors impedeix afirmar-ho amb certesa.

La construcció va obligar a obrir un forat a la muralla al costat d’una gran torre i convertir l’espai que durant la fase anterior —Vilars I— havia ocupat una casa en un carrer empedrat, que enllaçava la porta amb el carrer principal de circumval·lació. La seva posada en funcionament va implicar, a més, la construcció de noves defenses per protegir-la: al costat oest una torre —a diferència de les altres, buida i avançada respecte al traçat inicial de la muralla— i al costat est un bastió adossat per davant a la gran torre ja existent i paral·lel a la torre de l’oest. Així, entre les torres, el bastió i l’obertura a la muralla pròpiament dita, es formà un llarg passadís de més d’una dotzena de metres que resultaria senzillament infranquejable per a una persona hostil.

Les restes conservades pertanyen al moment en què es va construir i no sabem si va continuar sent l’accés principal fins al darrer moment de la Fortalesa. No obstant això, l’existència d’una estructura en forma de mitja lluna adossada al parament del fossat del període ibèric ple, que amb tota probabilitat té a veure amb el sistema emprat per travessar-lo, fa pensar que, efectivament, durant el segle IV a.n.E. la porta més important continuà sent la nord.

La poterna oberta a l'oest	Porta nord amb la Fortalesa al fons	Vista de la torre-porta est