L’excavació del fossat obligava a resoldre la forma de travessar-lo per accedir a la porta nord, tot garantint el caràcter inexpugnable de la fortalesa amb la fortificació del camí o rampa d’accés i la construcció d’una més que probable contraguàrdia.
Per mesurar la grandiositat del sistema, cal tenir present que per davant del gran fossat s’extenia un altre fossat. Encara que aquesta primera línia defensiva roman sota terra i de moment no es visible, sabem que protegia l’accés a la porta nord, sense encerclar la fortificació, i que la rampa la superava reproduïnt el model del gran fossat.
L’extrem nord de la rampa planteja molts interrogants d’impossible solució mentres no s’excavi el camp situat al nord, on s’hi troben les claus per conèixer la primera línia de fossat i el canal d’alimentació del sistema de fossats. A més a més, l’amplària de la rampa, que contrasta radicalment amb l’estretor de la porta-passadís, la fa vulnerable i exigeix l’existència d’una contraguàrdia que protegeixi l’únic punt que permet salvar els dos fossats i accedir a la porta.