Les raons d’un poder: puixança i decadència

Esbrinar el sentit últim de la plaça fortificada no resulta gens fàcil. En primer lloc, cal preguntar-se pels recursos que explotaven —terra, aigua i pastures—, els excedents i la riquesa que guardaven o el poder que exhibien de forma ostentosa. Ni l’eficàcia militar ni la protecció del seus ocupants, els seus recursos i riqueses acumulades al seu interior semblen poder justificar el sobredimensionament de les defenses. Ja ens hem referit tant a la seva desmesura com al limitat poder ofensiu d’un hipotètic enemic i només cal recordar que més del 80% de la superfície construïda l’ocupen les defenses. La decisió de construir-la va estar acompanyada d’un “programa ideològic” i a la seva eficàcia militar calia afegir-hi el valor simbòlic. La Fortalesa d’Arbeca, en la seva condició de centre de poder, exaltava el prestigi i poder d’un llinatge aristocràtic, convertida en un instrument de dominació militar sobre el territori propi, de dissuasió sobre potencials enemics entre els pobles veïns i de coerció ideològica sobre els seus habitants. Lluny de camuflar-se darrera dels murs terrossos o enfilar-se damunt d’un turó, exhibia els seus paraments vermellencs i s’alçava al bell mig de la plana. Residència d’un cabdill, identificat com a descendent de l’avantpassat fundador del llinatge aristocràtic, la Fortalesa exercia el seu domini sobre el territori i les comunitats que l’ocupaven, molt probablement sotmeses a imposicions tributàries.

La Fortalesa no va representar el mateix paper al llarg dels quatre-cents anys de la seva història. La societat ilergeta del segle VI a.n.E. diferia ben poc de la societat preibèrica dels segles VIII i VII, però els canvis acumulats havien cristal·litzat a finals del segle V a.n.E. L’afermament d’un nou marc polític, l’estat aristocràtic ilerget, convertí en obsoleta aquella expressió dels vells cabdillatges. Es començava a definir un nou panorama, semblant al que les fonts greco-llatines descriuen referint-se a les darreres dècades del segle III a.n.E.: una societat estatal arcaica, politribal, el poble ilerget (ethnos), amb un territori extens i definit (territorium), presidit per Iltirta (ciuitas) i encapçalat pel reietó (regulus).