La Fortalesa i el seu territori

Resulta impensable que la Fortalesa, construïda a mitjans del segle VIII a.n.E., formés part d’una estructura política més àmplia i d’ordre superior, per la complexitat que aquest fet suposaria. Cal imaginar-la com un lloc central que devia exercir el seu domini sobre un territori circumdant. Demostrar-ho exigirà estratègies d’investigació específiques i l’escàs coneixement de l’entorn arqueològic no hi ajuda. S’han localitzat tres assentaments contemporanis a la construcció de la Fortalesa: Tossal del Seba (Arbeca) i la Pleta (Belianes) que s’emplacen en lloc elevats, mentre que l’Estany (Arbeca) se situa en el pla. Tots tres comparteixen, però, la relació amb barrancs o valls: l’Aixaragall, els Vilars i les Comes de Maldà, respectivament.

La Fortalesa d’Arbeca reflecteix el procés històric en les seves dimensions fonamentals: la formació de l’ètnia ilergeta, entitat social àmplia formada per grups que compartien llengua, formes d’organització, valors i consciència d’un origen comú; les noves formes de control i explotació del territori; el desenvolupament dels cabdillatges complexos durant la primera edat del ferro i el trànsit cap a l’estat aristocràtic ilerget.