Evolució del poblament a la plana occidental catalana

La fundació de la Fortalesa s’inscriu dins d’un procés general d’evolució del poblament en el conjunt de la plana occidental catalana i de la vall del Segre que, als inicis de la primera edat del ferro, presenta tres característiques principals: primera, la disminució del nombre d’assentaments i la concentració de la població; segona, la modificació dels patrons d’assentament vinculada a la colonització de nous territoris, especialment en les zones planes, i tercera, la diversificació de les formes de l’hàbitat, la jerarquització dels assentaments i l’espectacular desenvolupament de l’urbanisme, el reflex més evident dels qual és la generalització de les fortificacions i les estructures d’ús col·lectiu, com també la major complexitat en l’organització interna. El procés té profundes arrels en el temps. La plana occidental havia experimentat un creixement espectacular de la població durant la segona meitat del segon mil·lenni, coincidint amb la consolidació del Grup del Segre II, que havia arribat al seu màxim apogeu cap als anys 1250 i 1000 a.n.E. Tanmateix, el model de les petites aldees tancades i quasi autosuficients s’estava esgotant i les transformacions apuntades al llarg de la fase següent, Grup del Segre III, esclaten amb la primera edat del ferro.