El Parc Arqueològic de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca

El resultat de tota la intervenció sobre el patrimoni ha d'esdevenir en un futur parc arqueològic que reuneixi diversos atractius lligats al jaciment, però que sobrepassi la simple visita al poblat.


El Parc Arqueològic de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca

En l’actualitat, la figura de parc arqueològic resulta força confusa i aquesta denominació s’aplica indiscriminadament a realitats molt diferents, conjunts arqueològics i entorn naturals o escenaris històrics amb museus de lloc, jaciments amb punts d’acollida o centres d’interpretació, llocs d’arqueologia experimental, reconstruccions o rèpliques amb finalitat educativa, parcs temàtics sense altre objectiu que l’entreteniment, restes arqueològiques enjardinades, etc. Malgrat això, la figura va ser definida conceptualment ja fa anys al Seminari de Parcs Arqueològics 1989 i ha estat incorporada i desenvolupada normativament per algunes legislacions autonòmiques, la més coneguda la Ley 4/2001 de 10 de maig de Parques Arqueológicos de Castilla-La Mancha. La proposta apuntada en el Pla Director Vilars 2000 va en aquesta direcció i tant l’excepcionalitat confirmada de lloc arqueològic com les amenaces sorgides en el seu entorn confirmen el seu encert.

Aquest plantejament es correspon, també, a dos dels canvis més significatius experimentats durant les darreres dècades en la consideració de la gestió i la presentació del patrimoni arqueològic, i que apareixen recollits en els textos internacionals, doctrinals i normatius (cartes, convenis, recomanacions...), emanats d’organismes com la UNESCO, el Consell d’Europa, etc. En primer lloc, el reconeixement de la contribució dels entorns al significat dels monuments, els llocs i les àrees patrimonials; l’exigència de protecció mitjançant la delimitació de zones de respecte; la progressiva fusió de patrimoni arqueològic i patrimoni natural en el concepte de paisatges culturals; etc. (Convenció de París 1972, Cartes de Cracòvia 2000 i Xi’an 2005 i Conveni Europeu del Paisatge, Florència 2000, ratificat per Espanya el 2008). I en segon, el concepte de conservació i gestió integrada que, entre altres coses, suposa que les polítiques de patrimoni arqueològic han d’estar sistemàticament integrades en les d’agricultura, en les d’utilització, desenvolupament i planificació del sòl, així com en les relatives a cultura, medi ambient i educació (Carta de Lausana 1990, Malta o La Valetta 1992, Cracòvia 2000).

Entenem que el Parc Arqueològic de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca estaria definit per:

  1. Espai tancat que acull els equipaments, la Fortalesa i el sistema de fossats, l’antic curs d’aigua i el bosquetó de ribera
  2. Museu de Lloc. Triple funció: centre de visitants, centre d’interpretació i d’exposició de les col·leccions representatives i centre d’investigació
  3. Recuperació de la Banqueta, camí i voreres del Canal d’Urgell, convertides en un passeig verd de 5 kms. de connexió entre la Fortalesa i el poble d’Arbeca.

El parc exigeix un equipament de primer nivell i amb vida pròpia, o el que és el mateix, un centre amb plantilla, pressupost i programes, capaç de garantir la gestió, la rendibilitat sociocultural, la recerca, la conservació i el manteniment, un centre gestionat per un consorci encapçalat pel ajuntament. El parc ha de convertir-se en un veritable instrument d’ordenació i gestió territorial i mediambiental, comunicant informació i valors, suscitant actituds i comportaments respectuosos amb el patrimoni cultural i natural i contribuint a la recuperació i protecció del paisatge. El parc ha de prestigiar i promocionar el poble d’Arbeca i a mig termini convertir-se en un factor directe i indirecte de creació de riquesa i diversificador d’activitats econòmiques, potenciant l’economia cultural basada en el turisme rural, l’ecoturisme i les noves formes de l’oci i contribuint al desenvolupament local i territorial. Per garantir la reversió comunitària caldrà desenvolupar estratègies compartides de promoció i oferir conjuntament el parc arqueològic i altres recursos culturals, de restauració, etc.