Projecte quadriennal 2014-2017

E. Junyent 2014

La Fortalesa dels Vilars, Arbeca, les Garrigues. Poder, territori i cabdillatges: el llarg camí vers l’estat arcaic a la Plana Occidental Catalana. Recerca, recuperació patrimonial i socialització. Projecte quadriennal 2014-2017 El projecte ha estat presentatal concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca 2014-2017 en matèria d’arqueologia i paleontologia (Resolució CLT/840/2014 de 10 d’abril), convocat per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural a instàncies de la Direcció General i el Departament de Cultura. Avaluat per l’AGAUR i la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, ha obtingut una puntuació de 9,33 sobre 10.

La Fortalesa dels Vilars, Arbeca, les Garrigues. Poder, territori i cabdillatges: el llarg camí vers l’estat arcaic a la Plana Occidental Catalana. Recerca, recuperació patrimonial i socialització. Projecte quadriennal 2014-2017

A continuació presentem alguns dels seus continguts:

Descripció del projecte. Antecedents, estat actual....

Aixecada a mitjans del segle VIII a.n.e., la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca va ser abandonada més de quatre segles després, pels vols de l’any 300 a.n.e. En l’actualitat, s’excava regularment des de 1985 sota la direcció del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida (GIP). Es tracta d’una fortificació única en el panorama peninsular i europeu de la primera edat del ferro i de l’arqueologia ibèrica i, en 1998, va ser declarada bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueològica per la Generalitat de Catalunya (DOGC 2673, 98/07/03). El seu estudi es clau per al coneixement de l’emergència dels grups aristocràtics i la consolidació dels cabdillatges, el desenvolupament inicial i ple de la cultura ibèrica, concretament del poble ilerget, i del seu trànsit vers la societat estatal arcaica (ciuitas, ethnos, territorium, regulus). La complexitat del sistema defensiu ha enriquit considerablement el coneixement de l’arquitectura i de la gestió de l’agua i ha obligat a replantejar-se la poliorcètica i la guerra ibèrica. El model suggerit des de la fortalesa pels segles VIII-VI ane per a l’occident català de centres fortificats, residencies de cabdillatges que controlen territoris de pocs centenars de km2, abans de donar  pas al món dels oppida i la societat estatal arcaica ilergeta, constitueix una hipòtesi que, per la seva potència comprensiva i compressiva, marcarà la recerca arqueològica protohistòria dels propers anys en el nostre país; de moment, està sent recolzat per les descobertes recents al Castell de l’Albi, al Molí de l’Espígol (Tornabous) o, fins i tot, a la lacetana Sikarra. En moltes altres qüestions, la Fortalesa ha fet i està en condicions de continuar fent aportacions tan singulars com notables. Ens referim, entre altres,  als sistemes de fortificació i defensa, a la gestió de l’aigua, l’urbanisme dels segle VIII-VI a.n.e., la metal·lúrgia del ferro, la introducció i fabricació local del molí rotatori o el ritual d’enterrament en l’interior de les cases dels fetus de cavall.

El que havia començat com una intervenció d’urgència destinada a documentar les restes d’un jaciment suposadament destruït pels treballs agrícoles (1985-1987), aviat donà pas a la consolidació d’un equip i un projecte de recerca (1987-1992) i els resultats aconseguits els anys següents significaren un canvi d’estratègia, l’excavació en àrea, destinada a aconseguir la declaració  com a BCIN (1993-1998). Es pot afirmar que des d’aquell moment, els treballs de consolidació i restauració passen a ser prioritaris per contrarestar els riscos de degradació assumits per l’excavació extensiva i posar l’èmfasi en la recuperació patrimonial del lloc (1999-2003), amb la redacció l’any 2001 del Pla Director Vilars 2000. Els quatre plans d’ocupació del SOC, Departament de Treball (2004 a 2007) i la subvenció del Ministerio de Cultura (2007) varen significar un període de treball intens i una presència continuada, al temps que l’excavació i buidament del fossat contribuí decisivament a revelar l’excepcional monumentalitat de la fortificació. Al llarg d’aquests darrers anys (2009-2011), l’estratègia de posar en primer lloc la conservació i la socialització, tant del patrimoni com del coneixement, s’ha demostrat encertada, traduint-se en reconeixement social i institucional i en un important increment i diversificació del finançament. Ha calgut ajustar la recerca a les diferents actuacions per neutralitzar perill que la dinàmica la convertís en subsidiària però els resultats han estat del tot satisfactoris.Des de 2011, el conjunt arqueològic es troba condicionat per la visita pública.Els darrers treballs 2010-2013 han estat subvencionats pel Ministerio de Fomento, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Conveni signat entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca i la convocatòria bianual per a intervencions programades del Servei d’Arqueologia i Paleontologia. El resultat ha estat la museïtzació d’un recorregut de visita, l’excavació, consolidació i restauració del barri est (Vilars 0) i de la muralla i torre nord-est, l’excavació i restauració del pou-cisterna i l’excavació i consolidació dels compartiments productius (placeta, forns, claveguera) que envolten l’espai central.

Els objectius científics i la proposta patrimonial sobre el terreny per als propers anys 2014-22017 prioritzen l’interior del recinte que restaria excavat, consolidat, restaurat i condicionat per la visita, respectant les àrees de reserva científica d’acord amb el Pla Director. El  projecte es remet als objectius compartits amb HAR2012-36877  i SGR2014-273 definint com a línies de recerca els àmbits de la producció, el poder i el consum, així com la lectura de la Fortalesa en el marc territorial i en relació preferent amb aspectes com l’urbanisme i l’arquitectura domèstica, la gestió de l’aigua i la interpretació poliorcètica del sistema defensiu.

Continguts científics, objectius concrets, estratègia metodològica i tasques compromeses

La hipòtesi general del projecte, continua sent investigar la singularitat del procés històric que va des de les comunitats del Grup del Segre-Cinca al poble ilerget i contrastar-lo amb el dels pobles costaners de l’arc nord-occidental mediterrani. Les línies d’investigació es generen a partir de l’estudi de les bases econòmiques del poder, llur concreció social i política i llur expressió arquitectònica.

A partir de elles se articulen i formulen els objectius concrets, l’estratègia metodològica (terreny, laboratori i experimentació) i les tasques compromeses amb el projecte, relacionades amb la recerca de: 1.- la producció (explotació forestal, sistema agrícola, control de l’aigua, cabanya ramadera, activitat artesanal, espais domèstics i espais productius, utillatge), 2.- la gestió dels recursos, l’apropiació i consum (sistemes de collita, sistemes d’emmagatzematge i processat com la mòlta amb molí de va i ve i molí rotatori). 3.- les manifestacions arquitectòniques coercitives (defensa i lectura poliorcètica) i simbòliques (escenografia del poder).

La recerca bàsica i aplicada en un projecte d’aquestes característiques exigeix un ampli equip multidisciplinar i es desenvolupa en diferents escenaris, 1.- Terreny, excavació i restauració-consolidació. 2.- Laboratori de recerca, desenvolupament de les estratègies, fixació dels protocols, recuperació de les restes bioarqueològiques, aplicació de les analítiques. 3.- Gabinet o despatx, documentació i registre; dibuix i estudi de materials (cal tenir present que la intensitat del treball de camp durant 2010, 2011 i 2013 ha generat un passiu molt important). 4.- Laboratori de restauració, consolidació i restauració de materials mobles, en especial ceràmiques i metalls (exposició prevista per la tardor de 2015).

En tant que projecte integral, plantejat des d’una estratègia de R+D+I, contempla la recerca, la recuperació patrimonial i la socialització. Al treball d’excavació programat s’afegeix la recerca postexcavatòria, molt més exigent. La presentem resumida en 25 compromisos o tasques concretes de recerca que es formulen agrupades en els tres àmbits esmentats, producció, consum i poder, als que afegim dos més, la datació radiocarbònica calibrada i la conservació i restauració.

A) Producció. 1) Explotació de recursos forestals. Tasca 1 – La gestió del bosc. 2) Producció agrícola. Tasca 2 - Cultiu cerealístic: anàlisi diacrònic del cultiu de cereals durant el neolític final, Bronze Ple, Grup del Segre-Cinca, primera edat del ferro i época Ibèrica. Tasca 3 – Origen de la vinya i l’olivera. Tasca 4 – L’instrumental agrícola. Industria lítica i de ferro. 3) Ramaderia.Tasca 5 – Gestió de la cabana animal, bòvids, ovicàprids i suids. I. Neolític Final i edat del Bronze. Tasca 6 – Gestió de la cabana animal, bòvids, ovicàprids i suids. II. Primera edat del ferro i època Ibèrica. Tasca 7 – El gos: evolució de la variabilitat canina durante el II i Iermilenio ANE a partir de la osteometria. Tasca 8 – El cavall: Caracterizació de morfotips i gestió dels ramats a partir de l’ADN, l’osteometria i l’anàlisi isotópic. 3) Producció metal·lúrgica. Tasca 9 – Les primeres produccions de bronze. El taller metal·lúrgic de Minferri. Tasca 10 – Anàlisi i estudi dels objectes ornamentals. 4) Producció ceràmica. Tasca 11 – Els forns ceràmics. Tasca 12 – Les produccions tornejades del pou cisterna de la Fortalesa dels Vilars. B) Consum: 1) Sistemes d’emmagatzament. Tasca 13 – Anàlisi arqueomètric de les sitges. 2) Transformació dels cereals. Tasca 14 – Els sistemes protohistòrics de trilla. Tasca 15 – La mòlta: molins de vaivé i rotatius. 3) Almazaras i lagares. Tasca 16 – Les primeres premses. 4) Contenidors. Tasca 17 – Estudi tipològic i funcional de la ceràmica durant el bronze final i la primera edat del ferro. 5) Caracterizació de la dieta humana. Tasca 18 – Estudi de microtraces dentàries i anàlisi isotòpic de les restes humanes de Minferri. C) Poder. 1) Fortificació i arquitectura del poder. Tasca 19 – Lectures poliorcètica i simbòlica: Els Vilars. 2) Arquitectura y estructura social. Tasca 20 – Espais domèstics, productius i simbòlics: Els Vilars. Excavació del barrio Este, fases Vilars 0-I (siglos VIII-VI ANE), i barri oest i sud-oest, Vilars II-I. Estudi de l’urbanisme i de l’arquitectura de l’interior del recinte. Aquesta línia ha d’adquirir especial rellevància a partir del programa d’actuacions 2014-2017. 3) Gestió i apropiació d’excedents. Tasca 21 – Caracterizació socioeconòmica dels sistemes d’emmagatzament. 4) L’aigua: recurs i defensa. Tasca 22 - Fossats, cisternes i pous. Recursos hídrics. D) La cronologia. Tasca 23 – Datació radiocarbònica calibrada de Vilars 0, fase fundacional, barri est i del moment final o d’amortització del pou-cisterna. E) Conservació i restauració. Tasca 24 – Conservació i restauració de materials arqueològics mobles. C. Prats. Tarea 25 – Conservació i restauració d’estructures arqueològiques

Pla de treball sobre el terreny

Proposta de continuïtat, ja anunciada en en l’informe corresponent a 2013, (N. Alonso et alii, Els Vilars (Arbeca, les Garrigues). Informe de les intervencions arqueològiques 2013, Lleida 31 desembre de 2013). L’objectiu prioritari és completar l’excavació – consolidació i l’adequació, veure l’apartat següent- de l’interior, a més d’intervenir sobre l’únic punt de l’escarpa no excavat i consolidat i d’iniciar l’excavació pel sud-est de l’espai extramurs entre la muralla i el fossat, que ha d’oferir informació totalment inèdita  sobre la paleotopografia de l’assentament i del sistema defensiu davant de la Torre-Porta durant les fases inicials, Vilars 0 i I.

Programació de les actuacions previstes:

Interior del recinte fortificat

  • 2014

Barri est. Vilars 0

  • 2015

Barri oest i sud-oest. Vilars II-I. Inclou l’excavació de l’espai amb els forns, ja parcialment excavat (2013), però que té continuïtat per sota de les peces metàl·liques de la passera.

Baixador del pou-cisterna

  • 2016

Barri oest i sud-oest. Vilars II-I

Escarpa nord-oest

  • 2017

Barri oest i sud-oest. Vilars II-I

Zona sud extra-murs davant porta est

No s’inclou en la programació el camp nord, encara que, en cas de disposar de recursos per adquirir la finca -situada dins de la zona arqueològica, però de propietat privada- la prospecció i avaluació passaria a ser prioritària, doncs la informació que amaga és vital per a la formulació i primeres accions del Parc Arqueològic de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca.